Hui he assistit a una conferència molt interessant sobre les llengües en la globalització. Ací us deixe un petit resum del que s'ha tractat en la conferència.
Les llengües minoritàries han de passar a un altre estatus major. Per a açò utilitzarem la globalització.
Abans, si teníem el poder, la nostra llengua seria considerada com a llengua, i per contra, si no teníem el poder, seria considerada com a dialecte.
Les grans llengües sempre han estat l'anglès i el francès, si el teu vas a un lloc ja dónes per descomptat que sabran parlar qualsevol dels dos idiomes.
Després, les llengües de domini internacional, com el castellà, que no eren llengües globals.
Llengües nacionals.
Llengües sense estat, català, basc,…
Ara ja no és així, gràcies a la globalització. L'anglès és la gran llengua. Després estan les llengües Google, que aspiren a formar part de la globalització.
Vicent Partal diu que la llengua és un dialecte amb Google i amb domini propi.
Les llengües Google són aquelles que si entres en Google tenen traducció automàtica.
Segons Vicent Partal, una llengua Google és aquella que ens permet viure en el món global. Llengua que té tecnologia, mitjans de comunicació, alta cultura, domini propi d'Internet, ha d'aspirar a ser usada globalment, i tenir una imatge referencial que es projecte al món, alguna cosa que li identifique.
El que es pretén no és considerar aquesta llengua com a llengua pròpia. No cal defensar a la llengua sola, sinó compartida amb altres llengües.
Sense tecnologia no es pot aspirar a estar en el món global, ja que és la base.
S'ha creat un algorisme que permet identificar que aquestes cercant en català. A partir d'ací, s'ha assegut la base de la participació en el món global.
D'altra banda, per molta tecnologia que utilitzem per a aconseguir la globalització de la llengua, si la mentalitat està antiquada, poca cosa podem fer.
Posa un exemple d'un grup de música valencià: Obrint Pas. Aquest grup va donar un concert de música a Croàcia i tota la gent se sabia les cançons. La resposta que van trobar va ser que aquestes cançons estaven penjades en Myspace. Per tant, utilitzar la xarxa per a promocionar la llengua pot ser molt útil.
Un altre exemple que diu és el de la BBC. Com és una televisió pública, tots els ciutadans tenen la llibertat de poder entrar en ella i agafar tota la informació que necessiten. Aquesta també és una bona eina per a conèixer la difusió d'una llengua.
A més, per a expandir una llengua es pot utilitzar la política d'extensió de marca, que explica amb el cas Larrson a Suècia. Larrson és un escriptor de novel·la negra, per tant, ho utilitzen per a llançar altres escriptors menys coneguts que Larrson, però que escriuen dins del mateix gènere. D'aquesta manera tan senzilla aconsegueixen una major difusió del seu idioma i la seua cultura, mitjançant la creativitat.
El problema de la pirateria és més un problema de l'eficàcia que de voler estalviar-se els diners. Explicat amb un exemple, si jo vull veure pel·lícules en català, aniré a pàgines webs que sé que me les ofereixen, i per tant no aniré a les tendes a comprar-les, perquè sé que no les tenen. Est és el problema de l'eficàcia. Si els consumidors volen obtenir alguna cosa, i no s'ofereix en la via legal, aniran a la il·legal, encara que aquest mal.
Els objectius de qualsevol cultura en el món global són:
Una llengua vàlida per a la globalitat. Hem d'estar en el món de les llengües Google.Si no estem en les llengües Google no tenim gens que fer.
Posar l'accent en l'originalitat i la creativitat.
El món virtual no solucionarà la llengua si la llengua no es parla en el carrer.
Un canvi de mentalitat que facilite la flexibilitat necessària per a competir. Cal adaptar-se constantment.
Les institucions públiques també tenen una labor important per a aconseguir aquesta globalització. Però no solament elles, conjuntament amb el país.
Ací us deixe l'enllaç de la conferència per si vosaltres voleu vore-la i opinar.
